OBJECTIUS

ESTRUCTURA

LíNIES D'INVESTIGACIó

ŋQUI SOM?


La Xarxa Espanyola d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits és un projecte d'investigación interdisciplinar a la cerca de fomentar l'estudi de la matèria interplanetària a Espanya. Hem instal.lat per tot l'estat cāmeres de detecció de meteors i de les anomenades boles de foc amb la finalitat d'estimar l'origen al Sistema Solar de les roques que produeixen aquests fenòmens lluminosos. Per definició, aquests estels fugaços que poseeixen una brillantor semblant o superior al planeta Venus (l'astre més lluent del firmament) s'anomenen bòlids. Són produits per partícules amb una massa variable desde de poc més d'un gram fins a milers de tones. Com que procedeixen d'altres cossos del Sistema Solar, el seu estudi és extraordinariament valuós. De fet, els més lluminosos anuncien la caiguda de meteorits que ens informen dels processos de formació d'asteroides, cometes i planetes. El registre d'aquests bòlids des de diverses estacions permitirà reconstruir les trajectòries d'aquests objectes i deduir els llocs de caiguda de meteorits. A més a més, mesurada la seva velocitat a l'entrada a l'atmosfera pot determinar-se l'òrbita que seguien al Sistema Solar i relacionar-los amb els cossos dels que provenen. Per tal de desenvolupar aquest camp de les ciències planetàries estem rebent subvencions d'organismes públics i privats, especialment interessats en promocionar els estudis de cièncias planetàries a Espanya. Fruit de la dedicació dels nostres investigadors, la Xarxa Espanyola d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits ha estat la primera a tot el Món que ha pogut recuperar dos meteorits en tres anys.

L'ESPAI INTERPLANETARI NO ESTà BUIT

Malgat una creença prou comuna, al medi interplanetari existeixen gran quantitat de partícules (anomenades técnicament meteoroides produïdes en la degradació de superfícies d'asteroides, cometes o, fins i tot planetes. La Terra en el seu moviment al voltant del Sol les intercepta constantement tot i que la densa atmósfera no permet que la majoria arribi a la superficie terrestre. La raó radica principalment en què entren a l'atmosfera a grans velocitats (el rang permés varia entre 11,2 km/s i 72,8 km/s). En entrar a l'atmosfera terrestre a aquestes velocitats, les partícules pateixen un brusc xoc amb les molècules de l'estratosfera i com a conseqüència del fregament i escalfament del meteoroide es produeix el fenòmen anomenat ablació. Durant aquest, en poques dècimes de segon el meteoroide perd massa degut al sobtat fregament amb les molècules de l'alta atmosfera, be en forma de fragments sòlids, matèria fluida o gas calent. Bona part de l'energia cinètica es transformarà aleshores en llum i calor, produïnt el fenòmen lluminós conegut com meteor o, vulgarment, estel fugaç.

Les esteles lluminoses produïdes per partícules amb una massa de pocs miligrams serán perfectamente visibles a simple vista. Constantement la Terra intercepta partícules capaces de produir estels fugaços amb origen variat. Majoritariament són interceptats per la Terra partícules despreses de cometes o asteroides tot i que una petita part poden provenir de la nostra Lluna o d'altres planetes exteriors, especialment des de Mart. La magnitud d'aquest flux de matèria interplanetària a la Terra no es gens menyspreable. Any rere any entren a l'atmosfera per terme mig uns deu mil bilions de partícules provinents de cometes i, quelcom menys, uns deu mil milions, ho fan des de asteroides. Una gràfica del Dr. David Hughes (University of Sheffield) permet fer-nos una idea dels diferents components del flux en tots els rangs de massa. En total s'estima que anualment entren a l'atmosfera terrestre unes 200.000 tones de matèria interplanetària.

Quan els meteors poseeixen una lluentor similar o superior a la del planeta Venus (l'astre més lluent de la volta celest) s'anomenen bòlids. Són produits per partícules amb una massa que varia des de poc més d'un gram fins a milers de tones.


L'espectacular bòlid Vall d'Alba (SPMN930801) fotografiat per la nostra xarxa el 13 d'agost de 1993. Va ser produit per un fragment d'uns 275 grams del cometa P/Swift-Tuttle que entrà a l'atmosfera a uns 60 km/s, lluent per uns segons quasi tant como la Lluna Plena. Fotografiat per dues estacions (una en Terol i altra a Castelló) pugué obtenir-se la seva trajectòria sobre la superficie terrestre i l'òrbita que seguia en el seu moviment al voltant del Sol. La fricció va fer que la partícula es desintegrés completament a uns 70 km d'altura.

Evidentement meteoroides amb una massa superior a decenes de quilograms poden sobreviure parcialment al seu sobtat pas per l'atmosfera i podràn arribar a la superficie terrestre en forma de meteorits. Podem fer servir l'atmosfera terrestre com si d'un gegantí detector es tractés ja que ens indica quan i on es produeix l'entrada d'aquests cossos. Per si fora poc, prenent fotografies dels meteors des de diversos llocs podem reconstruir les trajectòries seguides a l'atmosfera i, fins i tot, l'òrbita que seguien al Sistema Solar. Fins a la data a Espanya no es disposava d'un registre detallat d'aquests processos i aquest és un dels principals objectius de la nostra xarxa: obtenir la màxima informació possible a partir d'un treball interdisciplinar.

OBJECTIUS I ULTIMS RESULTATS DE LA NOSTRA XARXA

Des de 1997 és operativa durant tot l'any la Xarxa Espanyola d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits (en anglès "Spanish Photographic Meteor Network" o abreujadament SPMN). Aquest projecte interuniversitari manté un programa d'observació de l'activitat meteòrica continu. Per aconseguir-lo es fan servir cambres de video i dispositius CCD, amb la finalitat d'enregistrar meteors i bòlids dels quals es deduïràn les òrbites de les partícules que arriben a l'atmosfera terrestre. Aquestes dades proporcionen valuosa informació sobre la relació entre families d'asteroides i cometes amb les diverses classes de meteorits que arriben actualment a la Terra. De fet, el nostre equip identificà recentement que els asteroides pròxims a la Terra (NEOs), també poden produir meteorits. Aquests estudis també permeten aprofundir en els processos físico-químics que esdevenen sobre aquestes roques durant les seves estades al medi interplanetari i també aporten claus sobre els seus cossos progenitors, be siguin cometes, asteroides o, fins i tot, planetes.

Des de l'any 2003 hem realitzat un seguiment de grans bòlids que creuen els cels de la Península Ibèrica. Els últims casos enregistrats apareixen al llistat SPMN. A hores d'ara continuem instal.lant a observatoris, centres de recerca i empreses interessades diversos sistemes de detecció de cāmeres de tot el cel i de video detecció que cobriràn nit rere nit l'activitat meteòrica i ens informen automàticament de tots els bòlids que apareixen. Posteriorment, arran de les imatges obtingudes d'un mateix bòlid des de les diverses estacions, es reconstruiràn les seves trajectòries mitjançant trigonometría per tal de conèixer el seu recorregut atmosfèric i les òrbites que poseeien al Sistema Solar. Fins i tot en aquests casos excepcionals, serem en condicions de calcular les àrees de màxima probabilitat de caiguda de meteorits associats per, d'aquesta manera, organitzar la seva posterior recuperació. Alguns exemples recents de bòlids i meteorits estudiats pel nostre equip són:

  • El bòlid i meteorit Puerto Lápice (10 de maig de 2007)
  • Bòlido Argamasilla de Calatrava (27 de gener de 2008) .
  • El bòlido i meteorit Villalbeto de la Peņa (4 de gener de 2004)

    Emplaçar noves estacions a tot el territori espanyol és un gran repte al que ens enfrontem. Haurem de muntar noves estacions per tal de millorar la cobertura atmosfèrica fins a complir l'objectiu de disposar d'una estació de detecció cada 100 o 150 km. Per tal d'aconseguir-lo comptem amb la col.laboració d'astrònoms afeccionats i diferents empreses que s'han oferit per instal.lar i mantenir estacions de vídeo detecció. Aquesta és una iniciativa pionera per difondre la ciència promovent la participació activa a la que les animem a unir-se. Molts dels nostres sistemes són automàtics i nomès requereixen un mínim manteniment. Si vosté o la seva empresa ja disposen de cambres de vídeo detecció i desitgen conèixer com podrien contribuir a aquesta iniciativa no deixi de contactar amb nosaltres.


    Aquesta imatge obtinguda per la cambra CCD de tot el cel de l'Observatori Astronòmic de Montsec (OAdM) ens mostra les inmenses possibilitats de les cambres que estem instal·lant a tota Espanya per tal d'enregistrar qualsevol fenòmen lluminós que esdevingui al cel. Aquesta imatge de 30 segons d'exposició va ser captada el 12 d'agost de 2006 quan aparegué un bòlid de les Perseides (al requadre negre, també ampliat al cantó superior esquerra) que va ser enregistrat malgrat la presècia de la Lluna plena i de núvols alts i boira. Pot veure's també l'horitzó i la cúpula del OAdM. El rang de detecció de grans bòlids per aquestes cambres és superior a 600 kms, de manera que permet alertar als investigadors de l'aparició de grans bòlidos. Imatge Dr. Josep M. Trigo (CSIC-IEEC)