OBJECTIUS

ESTRUCTURA

LÍNIES D'INVESTIGACIÓ

¿QUI SOM?

La Xarxa Espanyola d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits és un projecte d'investigació interdisciplinar integrat pels següents investigadors professionals:

Dr. Jordi Llorca Pique

Químic, és professor del Institut de Tècniques Energètiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Entre 1992 i 2005 va ser professor del Departament de Química Inorgànica de la Universitat de Barcelona, on obtingué el doctorat en l'any 1995. Ganador del premi de la Societat Catalana de Química en 1990 amb el treball amb títol "Estudi de pols cósmic al laboratori", ha estat investigador a l'Institut de Ciència de Materials del CSIC i al "Institute of Meteoritics" (Estats Units), a més de professor convidat al "Institute de Recherches sur la Catalyse del CNRS" (França) i al "Dipartimento di Scienze e Tecnologie Chimiche de la Università di Udine" (Itàlia). Les seves línies d'investigació se centran principalment a l'estudi de meteorits primitius (condrites carbonàcies) i partícules de pols interplanetàries (IDPs) per un costat, i a l'estudi dels processos catalítics en fase heterogènia que esdevingueren a la nebulosa solar entre el gas i pols nebulares fa més de 4.600 milions d'anys i que donaren lloc a la sintesi de molècules orgàniques. és autor de dos llibres sobre meteorits, que té com a títol "Els meteorits: Que són i per a que serveixen", publicat l'any 1995 i "Pedres que cauen del cel" en el 2004. Destacat divulgador científic, ha impartit multitud de conferències i escrit nombrosos articles de divulgació. El seu treball especialitzat més recent es troba publicat a revistes com Meteoritics & Planetary Science, Physics and Chemistry of the Earth, Journal of Catalysis, etc. Es membre fundador de la Xarxa d'Investigació sobre Bólids i Meteorits.



Accedeixi a la pàgina personal
(en Anglés)

Dr. Juan Fabregat Llueca

Astrofísic nascut a València (1961). Professor titular al Departament d'Astronomía de la Universitat de València des de l'any 1991. Les seves principals línies d'investigació són la natura i paràmetres físics dels estels Be, modelitzat de discs circumestel·lars al voltant d'estels binaris Be/X, l'estudi de cúmuls estel·lars joves, evolució estel·lar i la fotometria Stromgren uvby y H-beta. és autor de dos llibres i més de cinquanta artícles d'investigació en revistes internacionals com ara: Astronomy & Astrophysics, Astrophysics and Space Science, The Astrophysical Journal o Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. El seu interés al camp meteòric radica especialment en l'espectrocopia de bòlids destinada a la determinació d'abundàncies químiques i temperatures al plasma ionitzat. Es membre fundador de la Xarxa d'Investigació sobre Bólids i Meteorits.



Accedeixi a la pàgina personal
(en Anglés)

Dr. Josep M. Trigo i Rodriguez

Astrofísic nascut a Valencia en 1970, actualment és Científic Titular CSIC del Institut de Ciències de l'Espai (CSIC) i del Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC). Entre 2003 y 2005 va ser investigador postdoctoral al Institute of Geophysics & Planetary Physics de la University of California Los Angeles (UCLA) gràcies a una beca postdoctoral del Ministeri d'Educació. A aquest centre investigà els processos primigenis de formació i alteració aquosa de meteorits primitius (condrites carbonàcies) en el Sistema Solar i d'altres discs protoplanetaris actualment en formació sota la supervisió del Prof. John Wasson (IGPP, UCLA). Entre 1999 i 2003 va ser professor associat al Departament de Ciències Experimentals de la Universitat Jaume I on va impartir Fisica Aplicada i Termodinàmica. La seva tesi doctoral la va desenvolupar especialitzant-se en el càlcul d'òrbitas de meteoroides i espectroscopia a l'Observatori d'Ondrejov (República Txeca), essent dirigit pel Dr. Juan Fabregat (Univ.Valencia) i el Dr. Jordi Llorca (Univ. Barcelona). Les seves investigacions es centren en la connexió entre els cossos menors del Sistema Solar (cometes, asteroides i meteoroides) i el que aquests ens poden ensenyar sobre la formació de sistemes planetaris. La seva tesina la desenvolupà sobre la dinàmica de les atmòsferes de planetes gegants (analitzant l'evolució de la Taca Roja de Jupiter) dirigit pel Dr. Agustín Sánchez Lavega (Univ. País Basc) i està especialment interessat en aprofundir en la importància dels processos exògens en l'origen de la vida sobre la Terra. Des de jove es va sentir atret per l'estudi del Sistema Solar, fundant l'any 1988 la Societat d'Observadors de Meteors i Cometes (SOMYCE). Ha publicat articles divulgatius a revistas com ara MUNDO CIENTíFICO, Tribuna de Astronomía o NEWTON. Entre 1991 y 2003 va impartir astronomia, desenvolupant nous programes de planetari i quaderns didàctics al Planetari de Castelló. Té nou llibres de divulgació publicats, destacant sobre cossos menors "Meteors: fragments de cometes i asteroides" publicat per l'editorial Equipo Sirius (1996) i en català "L'origen del Sistema Solar" de Ed. Proa (2000) i en castellà publicat a Ed. Complutense (2001). Els seus treballs d'investigació es troben publicats a revistes com ara Astronomy & Astrophysics, Geophysical Research Letters, Icarus, Meteoritics and Planetary Science, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Planetary & Space Science, Revista Española de Física, Science, etc. Es membre fundador de la Xarxa d'Investigació sobre Bólids i Meteorits.



Dr. Alberto J. Castro-Tirado

Astrofísic nascut a Màlaga l'any 1966, i interessat en l'astronomia des dels 13 anys d'edat, obtingué el Premi Holanda d'Investigació per a Joves Científics i Inventors menors de 21 anys l'any. Llicenciat en Ciencias Fisicas l'any 1989 per la Universitat de Granada, des de 1994 és Doctor en Astrofísica per la Universitat de Copenhague on a l'Institut Espacial de Dinamarca, treballà amb l'instrument de raigs-X WATCH a bord del satèl·lit soviètic GRANAT i amb els detectors del Telescopi de raigs-X SODART, que aniràn a bord del satèl·lit Spectrum X/GAMMA l'any 2001. L'any 1994 i de tornada a Espanya, s'incorpora com a investigador científic al Laboratorio de Astrofísica Espacial i Física Fundamental (LAEFF), a Madrid, depenent del Instituto Nacional de Técnica Aerospacial (INTA) i des de 1998 també desenvolupa la seva tasca investigadora al Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC). Ha participat en més de 130 publicacions científiques en revistes internacionals i a més ha elaborat més de 30 articles de divulgació. A hores d'ara participa a l'equip científic del satèl·lit BeppoSAX dedicat a l'estudi de les altament energètiques explosions còsmiques de raigs gamma. és també co-investigador espanyol del Monitor Europeu de rayos-X (JEM-X), un dels instruments de la missió INTEGRAL de l'Agència Europea de l'Espai (ESA), amb llançament previst per a l'any 2001 i amb el que espera seguir estudiant el GRS 1915+105, el primer micro-quàsar de la nostra galàxia, la Via Làctia, un sistema binari que inclou possiblement el forat negre més massiu de la Galàxia i que va ser descobert per ell l'any 1992. Recentment (1998) ha publicat el seu segón llibre junt al Dr. Alvaro Gimenez amb títol "Astronomia X". També desenvolupa la seva tasca investigadora al Centre d'Experimentació de INTA a El Arenosillo, on es troba desenvolupant el sistema robòtic d'observació de la volta celest (BOOTES-1), amb el principal objectiu de la detecció de emissió òptica simultània a les ja identificades explosions còsmiques de raigs gamma i té, com objectiu secundari la detecció de meteors a travès d'un conjunt de sensibles cambres CCD de gran camp. Pertany a la Xarxa d'Investigació sobre Bólids i Meteorits des de l'any 2000.



Dr. José Luís Ortiz Moreno

Nascut l'any 1967 es va llicenciar en Física per la "Universidad de Granada" l'any 1990 essent doctor en Física per la mateixa universitat, des de 1994. Va iniciar les seves investigacions al "Instituto de Astrofísica de Canarias (IAC)", l'any 1990, posteriorment realitzà les seves investigacions predoctorals al "Instituto de Astrofísica de Andalucía (IAA)". Des de 1995 fins a 1997 va ser Research Fellow a NASA/JPL, California, USA. Posteriorment es reincorporà al IAA. Des de l'agost de 2000 fins a hores d'ara es Científic Titular del "Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC)", Vicedirector d'Assumptes Tecnològics del "Instituto de Astrofísica de Andalucía" i responsable de l'Observatori de Sierra Nevada. Les activitats científiques en les que ha treballat des de 1990 són en el camp de la Física del Sistema Solar, en relació amb els cometes, d'altres cóssos menors, i les col.lisions de meteoroides a la Lluna així com a la Terra. A més ha estudiat els planetes gegants gasosos especialment la seva estructura vertical de nuvols i el transport radiactiu, la col.lisió del cometa Shoemaker-Levy 9 contra Júpiter y la Missió espacial Galileo a Júpiter. Durant aquests anys, ha participat en 10 projectes d'investigació financiats per CICYT, MCYT i per NASA. Els resultats de les seves investigacions s'han plasmat en més de 40 publicacions en revistes internacionals de gran prestigi, entre les que destaquen Nature y Science. Al llarg de la seva carrera ha obtingut nombrosos premis, des del premi extraordinari de doctorat de la "Universidad de Granada" fins al de joves investigadors de la Acadèmia Galega de Ciències, tot passant pel II Certamen de fotografia científica de la "Universidad de León". Des del principi de la seva trajectòria, el Dr. Ortiz ha estat molt involucrat i convençut de la necesitat de difondre la Ciència. Arran d'això, ha impartit nombroses conferències divulgatives, ha escrit un gran nombre d'articles per revistes i diaris, ha estat entrevistat per més d'una decena de vegades a programes televisius i també ha participat a moltes entrevistas radiofónicas. Pertany a la Xarxa d'Investigació sobre Bólids i Meteorits des de l'any 2004.





Dr. José Angel Docobo Durántez

José Angel Docobo Durántez, va naixer l'any 1951 a A Coruña. Es llicenciat i graduat per la Universidad de Santiago de Compostela i Doctor en Astronomia per la de Saragossa, universitats per les que va exercir docència i investigació des de 1973. L'any 1979 guanyà, por oposició cel.lebrada a Madrid, una plaça de Professor Adjunt Numerari de Astronomia a la Universitat de Barcelona pero de seguida es va traslladar a Santiago de Compostela per fer-se carrec de la recuperació física i científica del Observatorio Astronómico Ramón Maria Aller que aleshores es trobaba en una lamentable situació. Des de 1983, data en que organitzà a Santiago la IV Assamblea Nacional d'Astronomía i Astrofísica, es director de l'esmentat observatori astronòmic, que també des d'aquella fecha du el nom del seu fundador, Ramón María Aller. Es director de diverses tesis de doctorat, tesines de llicenciatura i memories d'investigació del DEA i es troba en posessió de 4 sexenis d'investigació i 6 quinquenis de docència del Ministeri d'Educació. Ha publicat més de cent contribucions científiques majoritariament a revistas internacionals i és autor i coautor de cinc llibres. Investigador Principal en nombrosos projectes d'investigació, és també responsable d'abondant material científic obtingut mitjançant convocatòries públiques. Es usuari mitjançant la corresponent concessió de temps d'observació de diferents observatoris a Espanya i a l'estranger. Forma part de la Comissió 26 (estels dobles i múltiples) de la Unió Astronòmica Internacional (IAU) des de l'any 1985 i membre fundador de la Sociedad Española de Astronomía. Des de 1993 es coeditor de la Circular d'Informació de l'esmentada Comissió de la IAU. A més ha estat referee de publicacions internacionals i conferenciant a diverses universitats, així com impulsor i director científic del projecte de l'observatori astronòmic de Monte Faro. També ha estat presidente del Comité Organitzador i membre del Comité Científic de Congresos nacionales i internacionals. Organitzador i director d'un ampli espectre d'activitats d'extensió cultural al camp de l'astronomia. Com a activitats no professionals, és vicepresident de la societat protectora de animals i plantes de Santiago i vicepresident del Obradoiro Club d'amics del bàsquet. Pertany a la Xarxa d'Investigació sobre Bólids i Meteorits des de l'any 2004.



Dr. José María Madiedo

Nascut l'any 1969 es va llicenciar en Química per la Universitat de Sevilla l'any 1992, tot aconseguint el Premi Extraordinari de Llicenciatura i el Premi al millor expedient Acadèmic. Inicià la seva carrera com a investigador d'aquesta mateixa Universitat l'any 1992, aconseguint el títol de Doctor en Química l'any 1996. Tot just aquest any va començar a treballar com a Professor Associat a la Universitat de Sevilla, traslladant-se a finals de 1997 a la Universitat de Huelva. Des de l'any 2000 és Professor Titular d'aquesta Universidad, havent ocupat a ella el càrrec de Vicerrector d'Infraestructures i Comunicacions durant l'any 2003 i el de Vicerrector de Serveis Tecnològics durant els anys 2004 i 2005. Ha realitzat dues estàncies al Departament d'Ingenieria Química de la Universitat de Cambridge durant 1997 i 1999 i des de 1994 fins a 2004 ha col·laborat de forma continuada amb la multinacional alemana ThermoHaake, com a consultor de la companyia i com a programador de software comercial. També ha dut a terme projectes amb d'altres companyies, com ara Fertiberia i Abengoa. Per aquesta última ha dissenyat durant 2005 i 2006 una planta química per a la producció d'hidrògeo. La seva afecció per l'astronomía s'ha centrat fonamentalment en el camp de l'astrofotografia, tot i que recentment ha posat en marxa a Sevilla una estació de video per la detecció de meteors i la determinació de la seva composición química mitjanšant tècniques espectroscòpiques. Pertany a la Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits des de l'any 2006.



Dr. Jaime Zamorano

Físic (especialitat d'Astrofísica) nascut a Algeciras. Obtingué el doctorat a la Universidad Complutense de Madrid (UCM) l'any 1985. Ha desenvolupat la seva activitat professional a la UCM on exerceix com a Professor Titular des de l'any 1988 al Departament d'Astrofísica i Ciències de l'Atmosfera. Actualment és Vicedecà d'Infraestructura de la Facultat de Ciències Físiques. Pertany al Comitè Editorial del Butlletí de la Sociedad Española de Astronomía (SEA). és membre fundador de l'Agrupació Astronòmica de Madrid (AAM). Expert observador, ha realitzat nombroses campanyes d'observació. Durant unes observacions a Calar Alto amb el telescopi de 2.2m va enregistrar l'espectre d'un bòlid que aparegué al cel mentres observava una galàxia. Tal registre permeté al Dr. Jiri Borovicka (Observatori d'Ondrejov) estimar les abundàncies químiques relatives del meteoroide progenitor. Respecte a la investigació, el seu interès es centra a les galàxies on la formació d'estels mostra una major activitat. Participa a exploracions de gran camp per trobar i analitzar en detall aquestes galàxies com ara el projecte "Exploració UCM" i ha dirigit set tesis doctorals. Durant els últims anys ha dirigit treballs d'estudiants encaminats a la posta a punt de càmeres de gran camp per monitoritzar el cel i determinar la lluentor dels fons del cel i el quoficients d'extinció. Degut al seu interès en grans bòlids i a l'absència de estacions al centre penínsular està fomentant el desenvolupament i ús de càmeres de detecció automàtica de bòlidos sobre la Comunitat de Madrid i el seu entorn. Pertany a la Xarxa d'Investigació sobre Bòlids i Meteorits des de l'any 2008.



Dr. Víctor Lanchares

Víctor Lanchares va nàixer a Logroño l'any 1963. és llicenciat en Matemàtiques per la Universidad de Zaragoza on es va doctorar l'any 1992. Ha realitzat estàncies postdoctorals al Courant Institute of Mathematical Sciences i a la Utah State University. A hores d'ara és professor del Departament de Matemàtiques i Computació a la Universidad de La Rioja. La seva principal línea d'investigació són els sistemes dinàmics, amb especial interès per la Mecànica Celest, línia on ha publicat nombrosos treballs a revistes internacionals de reconegut prestigi. La seva inquietud per l'Astronomía li dugué a participar en diversos projectes d'investigació sobre sistemes estel·lars múltiples dirigit pel Dr. José ángel Docobo. Ha organitzat i participat a nombroses activitats de divulgació astronòmica i és membro fundador de l'Agrupació Astronòmica de La Rioja de la que és president des de la seva creació l'any 1998. El seu interès per discenir l'origen de la materia interplanetaria que arriba a la Terra i per fomentar la recuperació de meteorits l'ha dut a promoure noves estacions de detecció de meteors i bòlids al Nord penínsular. és membre de la Xarxa d'Investigació sobre Bólids i Meteorits des de l'any 2008.



Dra. Mar Tapia

Geofísica especialitzada en sismologia i en el tractament de dades sísmiques molt interessada en l'aplicació d'aquestes tècniques pioneres a l'estudi de grans bòlids. Actualment, és investigadora del Laboratori d´Estudis Geofísics Eduard Fontseré (LEGEF) a l´Institut d´Estudis Catalans (IEC). Llicenciada en Física per la Universitat de Barcelona al 2002. Entre el 2002 i 2006 va realizar el doctorat enquadrat en el programa de sismologia i enginyeria sísmica per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i l´Institut Geològic de Catalunya (IGC) i amb participació en dos projectes europeus (Euroseisrisk y Isard). A la seva tesi doctoral es tracten aspectes com ara l'atenuació de l'energia al senyal sísmic (un efecte també comú al senyal produïda per grans bòlids) i i la modelització del mateix per l´estudi d´efectes sísmics locals, estudis enfocats a contribuir a la bona estimació de la perillositat i risc sismics. Va obtindre una beca pre-doc Marie Curie per la realització d´una estancia a la Universitat Comenius de Bratislava (Eslovàquia) a l´equip de liderat per l´investigador P. Moczo en el marc del projecte SPACE, Marie Curie Training Network, sobre sismologia computacional. Ha participat en alguns experiments de camp per l´obtenció de dades sísmiques per l´estudi de la perillositat sísmica (Grècia, Vall de la Cerdanya). A l´any 2007, va participar al projecte Neries, Network of Research Infrastructures for European Seismology grup de treball dedicat a la millora de l´intercanvi de dades accelerométriques a Europa. Entre l´any 2007 i 2009, va treballar com investigador i tècnic-científica l´Institut de Ciències del Mar - CSIC, al grup Barcelona Center for Subsurface Imaging al marc del projecte Kaleidoscope (junt amb Repsol i el Barcelona Supercomputing Center) per la millora en l´obtenció d´imatges del subsòl utilitzant tècniques d´inversió de dades sísmiques i el seu processat. Pertany a la Xarxa d'Investigació sobre Bólids i Meteorits des de l'any 2010.